Les habilitats i competències dels professionals de la informació evolucionen amb els canvis tecnològics i la irrupció de la intel·ligència artificial posa de manifest nous reptes en l’ús de la tecnologia en el periodisme i exigeix de noves regulacions ètiques. Aquesta és una de les principals conclusions de la master class en Periodisme Digital que diferents consells de premsa de la Unió Europea -entre ells el Consell de la Informació de Catalunya- van organitzar conjuntament amb la Federació Europea de Periodistes (EJF) a Brussel·les a principis de juny com a part del projecte Media Councils in the Digital Age, i que va comptar amb la participació de prop d’una trentena de joves professionals d’arreu d’Europa.
Les formacions no només van servir per compartir preocupacions professionals entre països i posar-les en comú, sinó també per mostrar els avenços que s’estan fent en aquests àmbits a d’altres territoris de la Unió Europea. Per exemple, el codi deontològic flamenc ha estat el primer de la UE a fer menció a la regulació de la intel·ligència artificial amb un nou article que ha incorporat aquest 2023 i que fa referència a la necessitat de ser transparent en l’ús d’aquesta tecnologia en el periodisme.
Imatge del grup participant a la Master Class en Periodisme Digital
La implementació de la intel·ligència artificial en la pràctica periodística també fa emergir altres qüestions relaciones amb l’autoria i amb quina ha de ser la funció dels informadors. En aquest sentit, una de les principals conclusions de la trobada va ser que els professionals de la informació han de veure en aquesta tecnologia la possibilitat de delegar-hi tasques mecàniques que puguin agilitzar determinats processos de producció com, per exemple, la transcripció d’entrevistes -cal dir que és quelcom que en alguns mitjans de comunicació ja es feia en els darrers anys-; la redacció de determinades parts d’una peça informativa; i la verificació de continguts concrets. L’ús de la intel·ligència artificial, per tant, hauria de tenir una funció de caire auxiliar, però en cap cas substitutiva del professional de la informació, que en tot moment n’hauria de supervisar el resultat. De fet, una altra de les principals conclusions de la trobada va ser la necessitat de reivindicar els periodistes com a agents de context i també com a font de confiança.
La seguretat dels professionals de la informació, especialment en un món en què cada vegada és més complicat ser periodista tal com demostren les dades publicades per Reporters Sense Fronteres amb una xifra rècord de 533 professionals empresonats i 57 periodistes assassinats durant el 2022, també va ser una altra de les preocupacions constatades durant la trobada. Més enllà de la seguretat física, les sessions també van servir per posar damunt la taula la necessitat de vetllar per la seguretat digital dels periodistes, i de retruc la de les seves fonts informatives. Un dels consells que es van donar en aquesta línia va ser el d’utilitzar xarxes VPN -xarxes privades més difícils de monitoritzar per agents externs-; fer servir aplicacions de missatgeria encriptades com per exemple Signal; i revisar constantment el telèfon mòbil per evitar la descàrrega d’aplicacions malicioses, així com vigilar amb la tipologia de permisos concedits a cadascuna de les aplicacions instal·lades.
En temps de polarització política i també d’una confiança cada cop més minsa en els mitjans de comunicació, una altra de les reflexions compartides en la trobada va ser la necessitat de reformular la relació que els mitjans estableixen amb les audiències. Per exemple, es va reivindicar la urgència de fer continguts que permetin recuperar l’atenció dels usuaris, però no per la via de pràctiques com el clickbait o de continguts d’infoentreteniment, sinó a través de l’elaboració de peces que incrementin l’aprenentatge, el reconeixement i la comprensió del món. En aquest sentit, la visualització i el periodisme de dades van aparèixer com un bon aliat en la redacció de continguts informatius que busquin la profunditat, així com també l’ús de mètriques d’audiència que no prioritzin el registre de visites efímeres i es focalitzin a detectar quins són els continguts elaborats que han generat més subscripcions noves per així poder fomentar la producció de més informacions de qualitat.
*Article de Roger Cuartielles, candidat escollit pel CIC i la Federació Europea de Periodistes (EJF) que va assistir a la Master Class
