Què és el CIC

Al servei de la societat

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) és  una entitat sense afany de lucre constituïda per la manifesta voluntat del Col.legi de Periodistes de Catalunya (CPC) l’any 1997. Té la finalitat de vetllar  per l’acompliment dels principis d’ètica professional periodística continguts en el  Codi Deontològic, el qual va ser aprovat per la Junta de Govern del CPC i pel II Congrès de Periodistes de l’any 1992.

El CIC va assolir personalitat jurídica pròpia l’any 1999 convertint-se en la Fundació Consell de la Informació de Catalunya (FCIC), amb l’objectiu de ser  un òrgan d’arbitratge privat i independent.

Com a tal, exercirà les seves funcions sobre els professionals i mitjans de comunicació que desenvolupin les seves activitats informatives en el territori de  la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Es tracta, doncs, d’un organisme representatiu i plural que, al marge de les atribucions dels òrgans judicials, vetlla pel compliment dels principis i criteris del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya. Al tractar-se d’un instrument d’autoregulació de la professió, les seves recomanacions són de caràcter moral.

img_home


Funcionament

El CIC és un òrgan composat per persones físiques de solvència i autoritat moral reconeguda provinents del món de la comunicació, la universitat, les fundacions, els col.legis professionals, els instituts de ciències socials i associacions cíviques i de caràcter social. A més dels vocals, el CIC està integrat pel president/a i secretari/a general que ho són també del Patronat.
En l’exercici de les seves funcions, el CIC aprova resolucions que vincularan a les parts que voluntàriament acceptin el seu arbitratge.
Per rebre l’arbitratge del CIC qualsevol persona o entitat pot presentar una queixa per la lesió comesa per part d’un professional o mitjà de comunicació. No obstant, la presidència, a criteri propi, del Patronat o del CIC, pot declarar d’ofici qualsevol assumpte que consideri de transcedència social.

El Consell segueix un procediment rigorós, sempre d’acord amb el Reglament. Admesa una queixa, es dóna audiència a les parts per a al·legacions, tots els membres del Consell reben la informació i documentació, es nomena una comissió informativa o un ponent, i tots els altres membres del Consell són convidats també a formar-ne part si el tema els sembla particularment interessant. Aquest funcionament de comissió oberta ha donat bon resultat. N´han sortit informes o ponències que han facilitat la proposta d’acord per presentar al Ple del Consell. El resultat d’aquest treball de conjunt queda reflectit als informes-memòria anuals disponibles a la seu de la Fundació.

En algunes ocasions, els ponents o els consellers, en el seu debat, s’han trobat amb la conveniència de precisar, aclarir o ampliar algun punt del Codi. Bé perquè hi havia aspectes que estaven tocats només de passada, bé perquè es feia palès un problema que no s’havia considerat. Més enllà, doncs, de la resolució sobre el cas presentat, s’ha vist que una de les funcions més transcendents i profitoses del Consell pot ser precisament l’actualització i ampliació del Codi Deontològic.

Amb el suport de: