CONSULTA LA MEMÒRIA d’activitats 2022 del Consell de la Informació de Catalunya CIC
Pel Consell de la Informació de Catalunya l’any 2022 ha estat de reivindicació. El Codi Deontològic del periodisme ha complert trenta anys i és més necessari que mai.
La nostra institució, l’entitat que va néixer per vetllar pel seu compliment, n’ha fet 25. Ha estat doncs un doble aniversari, una doble celebració i ho hem fet amb
una reflexió col·lectiva. Amb el Codi deontològic com a referència, però, sobretot, amb l’experiència diària dels periodistes en exercici. Un diàleg entre generacions. Les que estan treballant ara en els mitjans de comunicació. Les que es preparen a les facultats. I les que van crear el marc ètic de la professió ara fa trenta anys.
Vam fer aquest procés a través de sis jornades de reflexió i debat sota el títol conjunt dels Reptes ètics del periodisme. La primera i l’última a la seu del Col·legi de Periodistes. Les altres quatre, a universitats que tenen estudis de periodisme: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull i Universitat Rovira Virgili. En conjunt hi van intervenir quaranta periodistes, representants de la societat civil, desenes de professors i més de 700 estudiants.
Per damunt de tot, les sis jornades que vam celebrar entre el setembre i el desembre del 2022 van ser un acte de reivindicació. Perquè el codi deontològic és més necessari que mai. Perquè les amenaces i les fragilitats que pateix el periodisme són greus. I perquè ens vam arribar a pensar que la democràcia i els drets ja estaven guanyats per sempre. I no és així.
En el fons, cada una de les jornades va ser un acte de reivindicació. En la primera, vam dir que el periodisme havia de plantar cara als discursos d’odi, que representen una de les grans amenaces dels drets humans, de la democràcia i de la convivència. Els processos de polarització, de forta càrrega emocional, d’incertesa i de por, alimenten l’odi. Alguns sectors de la societat i de la política el promouen, però hem de dir, i denunciar, que sovint troben altaveus i difusors en l’àmbit mediàtic.
En la segona jornada vam reivindicar la independència professional i la llibertat del periodista, com l’única forma d’exercir l’ofici amb responsabilitat. I com a la millor eina per combatre la mentida i la desinformació. En la tercera, vam reivindicar unes condicions dignes per la feina de periodista. Perquè la precarietat no té únicament implicacions sobre la vida del periodista, sinó que fa encara més complicada la tasca de fiscalització del poder; de l’imprescindible rigor, i de l’excel·lència a la qual ha d’espirar el periodisme.
Mai havíem tingut tantes possibilitats, tants espais, per fer periodisme. Però, a la vegada, mai havíem patit tanta precarietat. Molts recursos que abans anaven a finançar el periodisme ara es queden a les grans plataformes. I si els mitjans són dèbils, són més vulnerables a interessos que res tenen a veure amb el periodisme.
La quarta jornada es va centrar en la responsabilitat del periodisme a l’hora de tractar amb dignitat a les persones. Especialment en moments de crisis continuades com les que estem patint. Vam posar el focus en com tractem la salut mental i, en especial, el suïcidi. I aquí vam tenir l’evidència de la necessitat de mantenir un diàleg constant amb la societat per tal de conservar la capacitat d’incorporar canvis que millorin el codi deontològic.
La cinquena jornada va ser de reivindicació de la igualtat de gènere. Ja en el títol dèiem que era una igualtat formal, però lluny de la realitat. Si ens preguntéssim quin ha estat el principal canvi de la professió en els últims trenta anys, diríem sense dubte que és el fet que les dones hagin esdevingut majoritàries a les redaccions. Però el principal poder, que és el dels editors i els directius de les empreses, continua sent masculí. I, per tant, les estructures, el sistema i la capacitat de decisió segueixen com abans.
L’última jornada va constituir un homenatge a aquells periodistes que van començar a exercir en els últims anys de la dictadura, que van plantar cara, i que van ser una peça clau en la recuperació de les llibertats. Periodistes que havien conegut i sofert la manca de llibertat, i que sabien que la democràcia necessitava un periodisme compromès amb els valors ètics.
El nostre ofici necessita el Codi, però, sobretot, el que precisa són referents ètics, exemples a seguir. I necessita la implicació de les noves generacions, com es va demostrar al llarg de les jornades. El seu testimoni va ser una manera de dir-los a aquells periodistes que van obrir caminis que el seu llegat segueix ben viu.
Amb motiu de l’aniversari, el Consell de la Informació de Catalunya vam produir el vídeo L’origen del Codi, dirigit per Jordi Rovira. Es tracta d’un exercici de memòria oral on els protagonistes de la seva redacció expliquen com va néixer el Codi deontològic dels periodistes catalans. És, a la vegada, un testimoni que perdurarà en el temps com un homenatge a la generació que el va fer possible.
En l’última jornada també vàrem projectar un vídeo-resum de les cinc jornades anteriors. Els fragments de les intervencions dels periodistes que hi van participar constitueixen un retrat coral de les principals preocupacions de la professió. D’uns temps difícils, de precarietat i desigualtat, de múltiples amenaces. Però també de la determinació de les i els periodistes per vèncer les dificultats.
En l’àmbit internacional, l’any 2022 ha estat marcat per la invasió d’Ucraïna per part del règim totalitari de Vladímir Putin. Per poder manipular a la població russa, Putin va haver d’eliminar abans la llibertat de premsa i perseguir els periodistes que volien explicar la realitat. També va ser un any tràgic pel periodisme a moltes altres parts del món. Començant per Mèxic, on van morir assassinats 17 periodistes, i acabant per Iran, on van ser empresonats desenes de periodistes per explicar la revolta de les dones contra el règim islàmic que els intenta sotmetre.
L’any 2022 va ser, doncs, un any per recordar que democràcia i periodisme formen part del mateix: la llibertat. Sense periodisme no hi ha democràcia. Sense democràcia, no hi ha periodisme. Els periodistes que van redactar el Codi fa trenta anys n’eren plenament conscients. No ho oblidem mai.
