CONSULTA AL CIC: "Estic interessada en saber què diu la llei o bé els codis deontològics de la nostra professió sobre la identificació a notícies de víctimes de trànsit amb el nom i cognoms complet, i no només amb les inicials".
El Consell de la Informació de Catalunya va rebre a través del Col·legi de Periodistes de Catalunya, aquesta consulta d’una periodista col·legiada, que va perdre a la seva mare en accident de trànsit al gener i va veure publicat el seu nom complet al diari La Voz de Galícia. El mitjà va eliminar la informació un cop la periodista els hi va traslladar la seva queixa i li van publicar una carta expressant el seu malestar per difondre les dades de la seva mare.
Al voltant d’aquesta consulta, des del Consell de la Informació de Catalunya se li va donar resposta i és una bona ocasió per reflexionar al voltant del tractament informatiu que cal donar en notícies relacionades amb accidents de trànsit:
Un, de caràcter més general, és el Criteri novè que fa referència al respecte a la dignitat de les persones:
Les persones han de ser tractades amb respecte i dignitat, particularment les més vulnerables. Cal evitar les intromissions innecessàries i les especulacions gratuïtes sobre els seus sentiments i circumstàncies. Danyar de forma injustificada la dignitat dels individus de paraula o amb imatges, fins i tot més enllà de la seva mort, contravé l’ètica periodística.
L’altre, el criteri sisè, més específic, fa referència a la protecció dels drets dels menors:
Cal evitar difondre la identitat dels menors quan apareixen com a víctimes (excepte en supòsit d’homicidi i casos de segrestos o desaparicions), testimonis o inculpats en causes criminals. Aquesta consideració és especialment pertinent en assumptes d’especial transcendència social, com ara delictes sexuals, suïcidis, problemes referents a adopcions o fills de pares empresonats. A més, s’evitarà identificar contra la seva voluntat les persones pròximes o parents innocents d’acusats o convictes en procediments penals.
Com a norma general, els menors no han de ser entrevistats ni fotografiats o filmats sense el consentiment explícit dels seus pares, tutors, mestres o educadors. Tampoc no és lícit al·legar la rellevància pública de familiars o persones pròximes per justificar la intromissió en la seva vida privada o l’explotació de la seva imatge.
Queda clar que cal evitar la identificació dels menors en la majoria dels casos i, pel que fa als adults, haurem de ser curosos a l’hora de donar la identificació de les víctimes.
No cal dir que el periodista ha de contrastar fidelment les dades que publica i que en aquest cas és importantíssim tenir-ne una certesa absoluta. L’estudi La ética informativa vista por los ciudadanos (1) aborda aquesta qüestió:
“Cuando ha habido muertos o heridos, hay que extremar la prudencia a la hora de dar el nombre de las víctimas. Sólo se harán públicos una vez se hayan reconocido oficialmente y, siempre que se pueda, después de haberse asegurado que que la noticia ha sido notificada ya a los familiares“.
Però cal identificar les víctimes amb el nom complet?
Una bona pràctica abans d’escriure el nom i els cognoms d’una persona ferida o morta en un accident és preguntar-se si aquesta identificació aporta alguna dada rellevant a la notícia: Canvia l’interès púbic que té la meva notícia si identifico la víctima amb el nom i no només amb les inicials? Evidentment, si la resposta és afirmativa cal publicar-ho. Però si no és una dada rellevant per la informació podem optar per donar només les inicials i respectar el dol del familiars.
En parlar dels dubtes del periodista, Norbert Bilbeny, al llibre Ética del Periodismo (2), escriu que
“Ante cualquier duda (…) el tratamiento justo de la información exige respetar por encima de todo a la persona: su vida, seguridad, libertad, derechos, y en definida su dignidad. (…) Se ha de procurar al máximo que la informaión no sea causa de dolor o sufrimiento, que no lo incremente y que pueda evitarlo“
Per ampliar la resposta a la pregunta, és interessant revisar també les recomanacions que fa uns anys va publicar el Servei Català de Trànsit amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes i del Consell de la Informació de Catalunya, on es diferencia entre les víctimes i els causants de la violència vial.
-
Salvador Alsius, Francesc Salgado. La ética informativa vista por los ciudadanos. 2010 Editorial UOC. Pàg. 246
-
Norbert Bilbeny. Ética del periodisme. 2012 Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Pàg. 122
