La tasca periodística no s’ha de sotmetre en cap moment als algoritmes
(informació elaborada per robots que personalitzen els continguts). Aquesta és una
de les principals conclusions d’un estudi del Consell de Premsa de Finlàndia que
ha compartit amb els altres organismes autoreguladors europeus, entre ells el
Consell de la Informació de Catalunya (CIC).
A la conferència de consells de premsa europeus celebrada a Hèlsinki a finals de
2018 ja es va palesar la preocupació per les implicacions ètiques que l’usatge
d’algoritmes i de la intel·ligència artificial en els mitjans de comunicació està
generant i és motiu de pública discussió.
En aquesta línia s’ha fet una crida perquè
les publicacions que empren algoritmes siguin obertes i transparents, atès que
afecten les dades que obtenen dels usuaris i els mètodes per destacar determinats
continguts. Tot i això acceptant que les innovacions de les noves tecnologies
ofereixen oportunitats per fer un periodisme millor i més eficient.
En resum, l’automatització i la personalització de continguts és una opció
periodística, així com el que es vol publicar i l’èmfasi que se li vol donar. Però el
poder de decisió no s’ha de supeditar mai als dissenyadors dels algoritmes que
treballen al marge de la direcció editorial de cada publicació. D’altra banda, el
públic té el dret a saber si el contingut periodístic ha estat generat i publicat
automàticament.
Més informació a http://www.jsn.fi/en/lausumat/statement-on-marking-news-automation-and-personalization/
