L’autoregulació periodística té una mala salut de ferro. Els membres de l’Aliança de Consells de Premsa Europeus (AIPCE) es van reunir a Anvers, Bèlgica, entre el 17 i 20 d’octubre de 2012. La conclusió que es podia extreure de la reunió és que, malgrat la crisi per la que passa en alguns països, l’autoregulació continua sent una bona fórmula per garantir la llibertat d’informació i l’ètica periodística.
L’AIPCE està formada per la majoria de països d’Europa Occidental, Israel i antics països de l’Europa de l’Est. Així mateix, a la reunió d’enguany hi van assistir també representants de consells de premsa d’altres llocs del mon: Pakistan, Sri Lanka, Corea del Sud, Nova Zelanda i Sud-Àfrica.
El Consell de la Informació de Catalunya, representa Espanya a l’AIPCE en no haver-hi, per ara, una altra entitat d’aquestes característiques a l’estat. Tot i així cal remarcar que la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE) ha creat una Fundació de la que depèn la seva Comissió de Queixes que ha expressat la voluntat d’anar en la direcció dels consells de premsa europeus.
La reunió anual de l’AIPCE permet als seus membres tenir i intercanviar informació sobre la situació de l’autoregulació al mon i sobre els casos de vulneració de l’ètica periodística que arriben als consells. Les solucions que uns donen a queixes semblants pot il·luminar les decisions dels altres.
En general, els països nòrdics són els que disposen d’un sistema d’autoregulació periodística més satisfactori i respectat. També són potents els consells de la informació d’Irlanda, Bèlgica, Suïssa, Alemanya i Israel que és a punt de fer 50 anys. Alguns consells obren les seves sessions al públic i Noruega emet les deliberacions per Internet.
La UNESCO, el Consell d’Europa i l’Organització de Seguretat i Cooperació Europees (OSCE) tenen programes consistents per introduir el concepte d’autoregulació periodística als antics països de l’Est. Aquests programes tenen una forta incidència a les exrepúbliques soviètiques asiàtiques i caucàsiques, i a l’antiga Iugoslàvia. Encara que no tots els nous països tenen encara consells de premsa, el de Bòsnia Hercegovina és un dels més actius i imaginatius.
L’autoregulació està en crisi en països tan influents en l’experiència d’autoregulació de la premsa com el Regne Unit i Holanda. El Consell de la Informació holandès és en ple procés de reforma per afrontar les crítiques a la seva organització. Esperen que l’any 2013 sigui renovat i, fins i tot, canviï de nom.
Tant Xipre, com Irlanda i el Regne Unit tenen pel davant l’amenaça de l’aprovació de lleis que complementin o substitueixin l’autoregulació periodística.
Al Regne Unit, l’autoregulació és en crisi a causa dels mètodes il·legals per aconseguir informació emprats per “News of the World”. L’escàndol va demostrar que el consell anglès, la Press Complains Commission (PCC), no era un organisme regulador eficient.
De fet, com deia Robert Pinker, un dels seus assessors, la PCC mai ha estat un òrgan regulador perquè no té el poder de posar multes, d’investigar les queixes o d’obligar els seus membres a romandre-hi a llarg termini.
La Comissió Leveson nomenada pel govern per estudiar l’autoregulació periodística al Regne Unit i fer una proposta alternativa a la PCC és a punt de presentar els seus resultats. Les alternatives que té sobre la taula són dues: regular la premsa per llei, creant un òrgan regulador o be reformar radicalment el sistema d’autoregulació per tal de que el consell de premsa tingui poder per investigar els mitjans presumptes infractors i per penalitzar-los si no respecten el Codi Ètic.
Sigui quina sigui la solució final, el que ja sembla segur és que, en el futur, l’autoregulació anirà acompanyada de multes i una major investigació dels mitjans denunciats. Les decisions que es prenguin al Regne Unit influiran a la resta de consells de premsa del món, molts dels quals, inclòs el de Catalunya, va ser creats a la seva imatge i semblança.
Actualment, hi ha consells que ja multen als mitjans que vulneren el seu codi deontològic, altres obliguen als mitjans infractors a publicar la resolució del Consell de Premsa. Els consells també estan dividits entre els que accepten queixes de tothom i els que n’accepten només de les persones afectades directament per la informació d’un determinat mitjà.
Les vulneracions ètiques més habituals dels mitjans de comunicació han estat enguany: la manca de rigor i d’investigació de la veritat a l’hora d’informar, la violació del dret a la intimitat i a la pròpia imatge de les persones, les informacions que provoquen discriminació per raons de raça, religió, sexe…També molts mitjans son reticents a l’hora de rectificar una informació incorrecte.
Finalment, el Consell de Premsa alemany va posar sobre la taula un problema que comença a ser recurrent a tota Europa. Cada vegada hi ha més queixes dels lectors per la manera en que els mitjans de comunicació fan servir les fotos i la informació que troben a les xarxes socials com Facebook o Twitter.
Els consellers alemanys recomanen als periodistes que tractin amb cura els continguts que apareixen a les xarxes i valorin en cada cas què és més important el dret de la gent a saber o el dret a la protecció de la intimitat d’una determinada persona. La seva conclusió és que les xarxes socials formen part dels recursos que tenen els periodistes per buscar informació, però no son com un supermercat en el que tothom agafa el què vol.
