Els periodistes hem de tornar als principis bàsics i valors fonamentals de la nostra feina, com ara l’ètica, el bon criteri i la autoregulació, principis que estan plenament establerts amb la precisió, informacions basades en fets, independència editorial, imparcialitat, humanisme i transparència. Així es va referir al problema de les “fake news” Aidan White, fundador i actual president de Ethical Journalism Network, a la conferència que va tancar la jornada organitzada pel Consell de la Informació de Catalunya (CIC) el 30 d’abril.
“Les millors persones per gestionar aspectes relacionats amb continguts online han de ser, necessàriament, éssers humans sensibles –digué White- perquè el periodisme del futur serà, amb tota probabilitat, aquell on trobarem periodisme informàtic i intel·ligència artificial treballant mà a mà amb la intel·ligència social dels professionals de la informació”.
Aidan White va fer una crítica de les grans corporacions tecnològiques perquè no van apostar en el seu moment per regular la informació que es publicava a les seves plataformes, provocant el sorgiment en massa de fake news. Però, malgrat els problemes que acaren les societats degut a les falsedats i desinformació que circulen per les xarxes socials, el periodista britànic es mostrà optimista davant les importants iniciatives que s’estan tirant endavant a Europa i Amèrica orientades a desenvolupar nous mecanismes per atraure la confiança del públic. “Però, a fi de que tots aquests esforços aportin resultats necessitem líders polítics, escriptors i periodistes que treballin a fons amb el seu exemple i el compromís en la tasca urgent d’ajudar al públic a distingir entre allò que és fiable i els continguts tòxics, maliciosos i desproveïts de valor.”
La Jornada, que es va celebrar a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes, tenia per títol “La nova ètica de la comunicació en temps de fake news” i comptà amb la col·laboració de la Generalitat i el propi Col·legi. A la sessió inaugural, el vicedegà, Joan Maria Morros, i el president del CIC, Roger Jiménez, van destacar el fet preocupant de que 8 de cada 10 espanyols no saben distingir entre les notícies falses i les de qualitat, i 4 de cada 10 contribueixen, directa o indirectament, a difondre falòrnies.
La importància de la autoregulació periodística en diversos àmbits per tal de no caure en el parany de les ‘fake news’ va ser una constant en la jornada, de la mateixa manera que també es va parlar del paper que tenen els mitjans de comunicació – cada cop més oblidat – d’educadors de la ciutadania. Sense anar més lluny, el vicepresident del CAC Salvador Alsius, un dels ponents en la taula rodona sobre el paper dels defensors de la audiència – ombudsperson – afirmà que l’alfabetització mediàtica és un imperatiu pel qual cal apostar, ja que, segons va dir, “la nova bretxa digital, serà entre qui fa servir la tecnologia de manera passiva, consumista i irreflexivament i qui ho fa de manera reflexiva, crítica i creativa”.
Entre els participants destacaren la degana de la UAB, Maria José Recoder, el degà de la UIC, Alfonso Méndiz, i Marçal Sintes, director de l’Institut de Recerca en Comunicació i Relacions Institucionals de la URL. També, el defensor del lector de La Vanguardia, Suso Pérez, la expresidenta del CIC, Llúcia Oliva, així com els membres del CIC Carles Ruiz, professor de la URL, i Josep Rovirosa.
A la jornada també es va tractar sobre el debat entre el control dels mitjans al poder i com el poder afecta als mitjans. El membre del Consell de Garanties Estatutàries Marc Carrillo va parlar sobre la falta de la regulació del secret professional a l’Estat espanyol, mentre assegurava que tot i que l’exercici de la professió periodística és l’únic reconegut a la Constitució Espanyola, encara hi ha marge per una regulació dels mitjans de comunicació per tal que no quedin segrestats sota cap poder.
