El periodisme no pot incitar l’ús de la violència ni situar-se en posicions xenòfobes ni avalar el discurs de l’odi. Per això, el Consell de la Informació de Catalunya no pot quedar-se en silenci davant l’article titulat ‘Permís d’armes‘, signat per Enric Vila a El Nacional.cat. Ni pot considerar que el dret a l’opinió i a la llibertat d’expressió pot emparar crides públiques a l’ús d’armes. I més quan aquesta opinió està basada en informacions sense cap garantia de veracitat.
Tot i publicar-se sobre l’epígraf d’opinió, l’article té un contingut suposadament informatiu: relata “una batalla campal al poble“, ara fa dos anys, sense especificar-ne el nom, atès que “el cas és prou general perquè soni familiar en altres llocs de la Catalunya interior“. L’articulista utilitza com a única font a una de les suposades víctimes que explica que “els marroquins van en grup, i es miren els catalans amb una barreja de por i desafiament” i es vanta de “tenir la violència integrada a la seva vida perquè els marroquins són ‘canyeros’ i si veuen que tens por, estàs cardat“.
Políticament, l’article estableix un paral·lelisme entre el clima d’inseguretat prèvia a la Guerra Civil i el d’ara, retreu als empresaris catalans lligats al procés que “importessin treballadors de tot el món sense cap control polític“, i que la mirada dels marroquins sobre el procés era aquesta: “Si venen els espanyols i en liquiden uns quants, hi haurà més feina per nosaltres‘”.
Després de molts altres exemples de xenofòbia i odi i de relatar que l’informant del cronista s’ha tret el permís d’armes perquè “pot semblar una criaturada, però em sento més segur tenint una escopeta a casa“, l’article acaba amb aquesta defensa explícita de la violència: “em temo que haurem de canviar la nostra relació amb la violència i l’agressivitat, si no volem que la història ens torni a passar per sobre“.
Creiem que el periodisme no pot renunciar al deure d’informar i de denunciar tota mena de conflictes, siguin socials, de convivència o de seguretat, però ho ha de fer sense discriminar cap persona pel seu origen ètnic o nacional (criteri 12 del Codi ètic) i molt menys incitant a la violència.
L’article de El Nacional.cat no té cabuda dins de la legítima crítica política que exerceixen els mitjans des de qualsevol posició i ideologia. Al contrari, creiem i denunciem que l’article és un clar exponent del discurs de l’odi, tal com el defineix la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància en la seva Recomanació 15 de 8/12/2015: “El ‘discurs d’odi’ ha d’entendre’s com el foment, la promoció o la instigació, en qualsevol de les seves formes, de l’odi, la humiliació o el menyspreu d’una persona o grup de persones, així com el seu assetjament, descrèdit, difusió d’estereotips negatius, estigmatització o amenaça respecte a la persona o grup de persones en qüestió i la justificació d’aquestes manifestacions per motius de “raça”, color, ascendència, origen nacional o ètnic, edat, discapacitat, llengua, religió, creences, sexe, gènere, identitat de gènere, orientació sexual i altres característiques o condicions
personals”.
El CIC demana un compromís als periodistes i a tots els mitjans per oferir a la societat a la qual serveix una informació veraç i contrastada i recorda a tots els professionals l’obligació de donar veu a totes les parts d’una informació (Criteri 2 del Codi Deontològic) i de tractar totes les persones amb respecte i dignitat (Criteri 9). I fa una crida a l’Administració, tal com ja vam manifestar en un comunicat conjunt amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i onze universitats perquè aquest suposat
periodisme no rebi ajudes de diners públics.
