La senyora M.J.C. ha presentat una queixa davant del Consell de la Informació de Catalunya pel que considera un ús erroni i sensacionalista del terme nudisme, en la informació sobre l’acampada de membres del grup “Familia Arcoíris” a un paratge muntanyós de La Rioja. La queixa fa constar que els titulars de la majoria de mitjans del país relacionen el nudisme amb la pràctica sexual grupal, “només per captar l’atenció” dels lectors i espectadors. “El nudisme –explica- és l´acceptació del cos sense el pudor que se li atribueix a la nostra societat” i que aquesta actitud no implica “ni exhibicionisme ni addicció al sexe o a les drogues, per posar només alguns exemples amb els que sovint s’associa”.
Efectivament, el nudisme com a ideologia és l’acceptació del cos i la percepció del nu propi i aliè com a quelcom natural, sense que tingui caràcter de provocació sexual. I així el defineixen la majoria de diccionaris. Tot i que el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans només defineix el nudisme com a “doctrina i pràctica de les persones que prescindeixen dels vestits”, el de l’Enciclopèdia Catalana amplia la definició a “Doctrina i pràctica dels qui prescindeixen dels vestits com a mitjà més natural de cara al desenvolupament de tota l’activitat humana”. I en castellà, el Diccionario de la Real Academia Española diu que el nudisme es la “práctica de mostrarse completamente desnudo en público, especialmente por considerar que la desnudez completa es conveniente para un perfecto equilibrio físico y moral”.
La queixa posa de manifest que la majoria de mitjans posaven l’accent en la nuesa dels acampats i en la pràctica del sexe grupal, usant el terme nudisme, quan les accions administratives i policials anaven dirigides a desallotjar el col·lectiu per la prohibició de fer acampades al paratge on s’havien instal·lat, per l’incompliment de les mesures anti-covid i per la protecció dels menors que hi havia entre els acampats. I com a conseqüència de tot això, lamenta que un ús poc curós del terme nudisme pot acabar estigmatitzant a tot un col·lectiu. La senyora M.J.C acaba el seu escrit manifestant que “per culpa de faltes d’ètica greus com aquesta, persones com jo, mestre de professió, no podem dir que practiquem el nudisme en segons quins contextos”.
Des del Consell de la Informació de Catalunya instem a tots els mitjans a fer un ús precís i rigorós del llenguatge, a fugir dels titulars cridaners i sensacionalistes i –tal com especifica el Criteri primer del nostre Codi Deontològic- a mantenir el compromís amb la recerca de la veritat i acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible.
Laura
12 juny 2021Va ser molt curiós perquè vaig veure vaeies entrevistes i els periodistes en unes quantes d’elles està clar que els periodistes només buscaven l escàndol, ja que fins i tot un quan va veure que l’alcaldessa li deia que els pastors no es van queixar en cap moment i que baixaven vestits a comprar al poble i no tenien problemes amb la gent, la va interrompre a mig parlar per preguntar si tenien sexe en comú davant dels nens i que si consumien drogues. És a dir, que l’únic que buscàvem és l’escàndol i l alcaldessa els hi va dir que estaven imputats per acamoar en zona prohibida i estacionar vehicles als marges.
Amb la qual cosa m imagino que després hi explicarien donant sensacionalisme.
Molta gent considera que nudisme és sinònim de sexe, convido a tots ells a provar-ho i desprès que m’expliquin la diferència
Salutacions
Laura