Resposta a la Sindicatura de Greuges de Catalunya
Arran de la publicació en diversos mitjans de la notícia referent a una agressió en grup a un menor, al barri de Sants de Barcelona, i després de que diverses associacions dedicades a la inclusió de les persones amb el trastorn de l’espectre autista hagin mostrat la seva queixa al Síndic de Greuges, el Consell de la Informació de Catalunya creu necessari recordar que és imprescindible contrastar sempre la informació abans de difondre-la i que cal preservar els drets i la intimitat tant de les víctimes (més encara si són menors) com dels presumptes agressors.
Els fets van passar el dia 3 de gener. Alguns mitjans van reproduir fotos pixelades del menor agredit i, en les edicions digitals, un vídeo on es reproduïa la brutal agressió. A l’enregistrament s’identificaven els agressors i la víctima i, en el relat dels fets, diversos mitjans feien referència a que el noi agredit pateix un suposat trastorn autista. També es deia que els agressors eren d’origen estranger.
Davant les queixes rebudes, la Sindicatura de Greuges de Catalunya ha traslladat a aquest Consell una sèrie de reflexions sobre el dret a la informació i la prevalença de l’interès dels infants i, per això, el Consell de la Informació fa les següents consideracions:
1.-Els mitjans han de difondre únicament informacions contrastades. Alguns mitjans van informar d’un suposat trastorn en la salut mental de la víctima, sense contrastar-ho suficientment. La dada va ser extreta de comentaris a les xarxes socials i de la convocatòria d’una manifestació de rebuig, en la qual es feia referència, també, al suposat trastorn de la víctima. Pel que fa a la informació policial no va citar l’autisme en cap dels seus comunicats. I amb posterioritat, a instàncies del Síndic de Greuges de Catalunya, des de la Direcció General de Policia (Departament d’Interior) van confirmar que el noi agredit “no té cap trastorn d’autisme”. A la vista dels fets, cal recordar i insistir que el Criteri 1r. del Codi estableix ben clarament que s’han de “difondre únicament informacions contrastades amb diligència i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets”. I en el mateix sentit, el Criteri segon insta a “no difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones”.
2.- En la pràctica periodística és imprescindible protegir el dret dels menors. En aquest sentit cal recordar que, explícitament, el criteri 11è del Codi Deontològic recomana no difondre “la identitat dels menors quan apareixen com a víctimes” i que “com a norma general, els menors no han de ser entrevistats ni fotografiats ni filmats sense el consentiment explícit dels seus pares o tutors”. Entenem que si el vídeo de l’agressió corria per les xarxes socials els mitjans en facin ús per documentar la informació. Però atès que els seus protagonistes són menors d’edat calia prendre totes les mesures necessàries per a evitar la seva identificació, més enllà de pixelar les cares. Valorem positivament que els mitjans aprofitin la informació emesa per particulars ja que enriqueix el seu contingut. Però cal verificar sempre aquestes informacions i aplicar-hi els principis ètics del periodisme. “Tanmateix -com diu l’annex B del Codi deontològic, al punt 3r.- les característiques de la xarxa generen nous paranys ètics sobre la relació entre els mitjans i el públic”.
A més, tal com recorda el Síndic de Greuges en l’escrit que ens ha adreçat, “cal vetllar perquè tota decisió informativa faci prevaldre l’interès superior de l’infant i, en aquest sentit, d’acord amb l’article 2 de la Convenció del Drets dels Infants, s’han d’evitar informacions que puguin comportar discriminació entre infants assenyalant condicions físiques o psíquiques”.
3.- Els mitjans d’informació han de respectar el dret a la privacitat i evitar lesionar la dignitat de les persones. Més enllà de que la notícia no estigués contrastada, cal preguntar-se si la dada referent a la salut del menor era o no rellevant en el relat dels fets. I fins i tot, si la dada hagués estat certa, que no ho era, s’hauria hagut de valorar si informar-ne servia per emfatitzar la brutalitat de l’agressió o si, contràriament, podia interpretar-se com una justificació dels agressors i la consegüent culpabilització de la víctima. Entenem en aquest sentit l’esperit del criteri novè del Codi, que insta a tractar totes les persones “amb respecte i dignitat, particularment les més vulnerables”, i que “cal evitar les intromissions innecessàries i les especulacions gratuïtes sobre els seus sentiments i circumstàncies”. Associar debilitat i indefensió amb trastorn psíquic dificulta la seva inclusió social i victimitza a qui els pateix. Per això, en cas de ser certa la dada, hauria calgut contextualitzar molt bé la informació i evitar una doble victimització del menor agredit.
4. -No es pot discriminar ningú per la seva ètnia o nacionalitat. Alguns mitjans informaven de que els suposats agressors eren estrangers. Creiem que la dada no aportava res rellevant a la informació i que, en canvi, sense més context, pot afavorir l’estigmatització dels col·lectius vinguts d’altres països i afavorir-ne el rebuig. En aquest sentit, el Criteri dotzè del Codi Deontològic és taxatiu quan diu que “no es pot discriminar cap persona a causa de la seva condició sexual, discapacitat física o mental, creences, origen ètnic, nacionalitat i extracció social. Així mateix, cal evitar expressions vexatòries que puguin incitar a l’odi i a l’ús de la violència. Els periodistes han de ser especialment sensibles amb la diversitat i actuar amb sentit de justícia i respecte a les persones i els grups afectats”. I l’annex F del mateix Codi és encara més clarificador: “Quan el tractament que donen els mitjans de comunicació a les informacions pot entrar dins d’un context discriminatori a fi de cridar l’atenció del lector, el que es provoca és que els ciutadans tinguin una actitud negativa respecte al fet migratori i als immigrants”.
