En una jornada entre el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i el Síndic de Greuges, experts i assistents van debatir ahir sobre les limitacions de la Llei de seguretat ciutadana i d’altres mesures endegades sobre l’exercici de la llibertat d’expressió.
Casos com els blocs electorals o la prohibició d’informar sobre el referèndum de l’1-O vulneren el dret a la llibertat d’expressió dels mitjans de comunicació i entren en conflicte amb la deontologia professional.
Amb el títol “Amenaces a la llibertat d’expressió”, l’advocada Laura Medina, la periodista Llúcia Oliva, el director de Negoci i Estratègia de Naciódigital, Jordi Font, i Josep Lluís Pons, com a qualificat integrant del públic, han coincidit en què cal una reforma profunda de la Llei.
El síndic, Rafael Ribó, i la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, han obert la sessió.
La jornada també ha servit per explicar la tasca i les experiències del Síndic i el Consell de la Informació de Catalunya a l’hora de vehicular i resoldre les queixes. Jaume Saura, adjunt general al Síndic; Roger Jiménez, president del CIC, i Josep Rovirosa, professor associat de Comunicació de la UPF i membre del CIC, han explicat casos concrets i com s’han resolt i han parlat sobre els drets i deures que tenen els lectors. En el cas del Síndic, Saura ha destacat les queixes rebudes sobre els blocs electorals i per la prohibició d’informar sobre el referèndum de l’1-O. Dos casos de greus vulneracions de la llibertat d’expressió dels mitjans de comunicació i que, a més, han considerat els ponents, suposen una limitació a l’exercici professional d’acord amb els codis deontològics que els regeixen.
