16/10/2018

Els consells de premsa condemnen les amenaces a la llibertat d’expressió

La UE dinamitza un projecte contra les “fake news”

Els consells de premsa europeus han condemnat les pressions, censures, amenaces i actes de violència contra la llibertat de informació que han augmentat darrerament en diversos països i estan arrelant en altres de llarga tradició democràtica, com ara Àustria. Els assassinats de professionals i les pressions sobre mitjans de comunicació incòmodes per els poders públics i privats han disparat les alertes de les organitzacions autoreguladores de la premsa, reunides a Hèlsinki la setmana passada amb l’assistència de 57 delegats de 33 països. El Consell de la Informació de Catalunya va estar representat pel seu president, Roger Jiménez.

 

La Conferència anual de l’Aliança de Consells de Premsa Independents (AIPCE) va debatre amplament la situació, particularment greu per alguns periodistes i publicacions. El president del consell de premsa hongarès, Balász Weyer, que va fer d’amfitrió a Budapest l’any passat, s’adreçà als reunits a Hèlsinki per Skype (no ha pogut viatjar a Finlàndia per manca de recursos) per palesar el tancament o la compra de capçaleres i l’assetjament a professionals. El seu col·lega austríac,  Alexander Warzilek, promogué la creació d’un grup de treball específicament dedicat a fer un seguiment i assessorament d’una iniciativa  presentada al sí de la Unió Europea per combatre les “fake news” i la desinformació, així com augmentar la qualitat de la premsa mitjançant l’autoregulació, la confiança i la transparència.

Les impulsores d’aquest projecte, Adeline Hulin (Unesco) i Suzanne Vanderzande (Comissió Europea) van intervenir a la reunió de Helsinki i es van comprometre a fer conèixer el paper dels consells de premsa europeus i animar a implementar els codis deontològics contra les interferències dels poders públics i privats. Les audiències, digueren, han de tenir accés als mecanismes autoreguladors, i en aquest sentit s’han de defensar les organitzacions independents que els apliquen i ajudar al públic a saber identificar la premsa de qualitat i a verificar la autenticitat dels continguts. La iniciativa s’emmarca en el interès, darrerament més persistent a la UE, de lluitar eficaçment contra la desinformació on-line i donar suport a la premsa independent i de referència.

A la reunió es va suggerir la creació d’una comissió a les xarxes socials amb especial jurisdicció sobre els continguts de les plataformes, la protecció del copyright i dels reguladors, promoure les bones pràctiques i finançar projectes independents investigadors… Abordar, en fi, els canvis estructurals als que s’enfronta el sector de la premsa amb la promoció d’un clima divers i plural.

Els consells de premsa també palesaren la seva preocupació per l’usatge d’algoritmes a càrrec de plataformes com Facebook, Google, Twitter i d’altres que acaben prenen decisions que afecten els ciutadans i les seves vides. Són mecanismes ocults responsables del que veiem al mur o a Youtube, o quan introduïm una paraula al cercador de Google. Són les “caixes negres” de les xarxes i, a mesura que creix la tecnologia, augmenta la complexitat, la desinformació, el discurs de l’odi, la dispersió i la disseminació. L’exemple alemany va sortir a la reunió sobre com evitar que els algoritmes substitueixin els periodistes, atès que en aquest país es poder imposar multes de 50 milions de euros si les plataformes es desentenen del problema i no suprimeixen els continguts il·legals. En aquesta línia es va fer una crida perquè els codis deontològics apel·lin a la transparència en un taxonomia de l’ús d’algoritmes:  S’ha de fer saber que s’han emprat, justificar-ho quan és raonable i explicar perquè s’ha seleccionat determinada notícia.

 

La AIPCE va tractar també sobre el dret a l’oblit a les xarxes, tema estudiat per un grup de treball, que demana una guia clara per poder actuar i no deixar-ho a la improvisació. El criteri general estableix que les peticions en aquest sentit només es tindran en compte en casos extremadament excepcionals, un criteri que coincideix amb el que figura a l’apèndix del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya referent a Internet.

La propera Conferència de la AIPCE tindrà lloc el 2019 a Tiflis (Geòrgia), i la del 2020, a Xipre.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Compartir

Amb el suport de: