01/02/2018

Recordatori del CIC sobre filtracions de missatges privats

El Consell de la Informació de Catalunya, davant l’actual controvèrsia en relació a les filtracions de missatges de Carles Puigdemont a Toni Comín per part dels mitjans de comunicació, creu convenient recordar la resolució que va fer pública l’any 2009  que  figura a continuació:

Barcelona, 14 d’octubre de 2009

En relació amb el cas dels missatges electrònics (SMS) dels diputats Joan Saura i Daniel Sirera divulgats pels mitjans de comunicació, el ple del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), reunit el 13 d’octubre en sessió plenària extraordinària a petició del degà del Col·legi de Periodistes, ha pres la següent resolució:

  1. El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) constata l’existència d’un conflicte sensible entre el dret a la privacitat i el dret a la informació, a la vista de l’origen i les particulars circumstàncies dels dos missatges objecte de controvèrsia i el  contingut literal dels mateixos.
  2. El parer unànime del CIC és que, en aquests casos, preval el dret a la informació sobre el de la privacitat, en la mesura en que la veracitat i l’ interès públic del contingut d’ambdós missatges són objectivament inqüestionables. El CIC ha considerat molt especialment el fet que les expressions recollides es van produir en seu parlamentària i pública i pertanyen a càrrecs electes en ple exercici de les seves funcions, que s’expressen en privat, amb la presència dels mitjans de comunicació acreditats a la Cambra.
  3. El CIC creu pertinent recordar el principi  que el públic té dret a saber, fonament i objectiu de la tasca dels mitjans i de la seva funció social en tant que institució indispensable per a la formació de l’opinió pública i la millor presa de decisions dels ciutadans. Tanmateix, considera que és responsabilitat dels mitjans i dels periodistes difondre les informacions d’interès públic en grau i forma adequades al context, dimensió i transcendència dels fets, evitant efectes col·laterals i danys innecessaris sobre les persones i institucions, tal i com estableix el Codi Deontològic de la professió periodística.
  4. El CIC constata la forta imbricació entre l’activitat política i l’univers de la comunicació, afavorida i fins i tot exacerbada o viciada per la omnipresència i el potencial de les noves tecnologies i la seva penetració en tots els segments socials. En aquest context, però, no és coherent proclamar i defensar la societat de la informació com un fenomen de progrés i, al mateix temps, denunciar els seus perills i excessos quan afecta en primera persona, especialment si es tracta de càrrecs o dirigents polítics.  
  5. El CIC considera que, amb independència de qualsevol consideració sobre l’oportunitat i encert en la difusió mediàtica dels dos missatges objecte de conflicte, els fotògrafs van fer la seva tasca amb professionalitat i diligència. Així  mateix, constata i valora la reflexió i el debat intern que es va produir al sí dels equips i òrgans de decisió dels mitjans que van difondre els seus continguts amb suport gràfic.
  6. El conflicte generat per la difusió pública de missatges fets amb voluntat de privacitat invita un cop més a reflexionar sobre la responsabilitat dels periodistes professionals i els mitjans de comunicació davant dels riscos del principi del ‘tot s’hi val’ aplicat en l’actual univers tecnològic de forma indiscriminada i sense límits. Aquesta reflexió és particularment adient per defensar el periodisme de qualitat i la credibilitat dels periodistes enfront de les derives sensacionalistes i sectàries que proliferen a l’espai mediàtic.
  7. Amb tot el respecte institucional degut al Parlament de Catalunya, màxim òrgan de representació popular, el CIC pren nota amb sorpresa de la reprovació aprovada amb l’acord de tots els grups parlamentaris en relació amb la divulgació dels missatges pels mitjans informatius. Considerem que en el context del ple del Parlament, dedicat per altra banda en aquest cas al debat de política general, la funció de tutela institucional correspon, sobre tot, al dret a la informació i l’exercici de la crítica social a través dels mitjans de comunicació.
  8. El CIC confia que l’experiència d’aquest cas serveixi per animar a la reflexió sobre les responsabilitats i deures de tots els que intervenen en la vida pública, des dels diputats reunits en sessió plenària per tractar els problemes del país, fins als periodistes i mitjans que n’han d’aixecar acta.”

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Compartir

Amb el suport de: