Antecedents i present

En defensa dels valors ètics

Els professionals de la informació de Catalunya, reunits en el II Congrés de Periodistes Catalans celebrat el mes d’octubre de 1992, es van dotar d’un Codi Deontològic, l’instrument que expressava la seva voluntat de defensa d’uns mitjans de comunicació lliures i responsables, en el marc d’una societat plural i democràtica. El Codi Deontològic és una declaració de principis que, sustentada en dotze criteris, vol estimular la constant reflexió autocrítica sobre els valors ètics que han de prevaler en l’exercici de la professió periodística.

Fòrmules adoptades per altres països

Els antecedents a aquesta voluntat d’autoregulació cal cercar-los a Anglaterra, com un intent dels professionals i les empreses de la informació per a impedir la intervenció del Govern a la premsa. L’actual Comissió de Querelles contra la Premsa (Press Complaints Commission), que ha succeït el primitiu Consell de la Premsa, defineix així el seu servei a la societat: “A diferència de les restriccions legislatives, l’autoregulació és accessible de forma ràpida i immediata, el seu funcionament és ràpid i flexible, és independent del govern i dels tribunals i no costa res al contribuent ni a qui es querella”

La fórmula va arrelar sobretot als països d’influència anglosaxona i als països escandinaus. El Press Council australià, per exemple, porta més de vint-i-cinc anys de funcionament en profit de la societat.

No és, però, l’únic recurs que els propis mitjans han posat a prova. Hi ha les normes internes dels llibres d’estil. Alguns diaris tenen un estatut de redacció. I la majoria publiquen també cartes dels lectors. Molts mitjans de comunicació tenen el seu ombudsman, o defensor del lector, de l’oient i de l’espectador.

El Codi, subscrit i assumit voluntàriament per professionals i mitjans de comunicació de Catalunya, ja preveia en la seva declaració final la necessitat de constituir un organisme arbitral, representatiu, plural i independent dels poders públics que, al marge de les atribucions dels òrgans judicials, exercís una autoritat moral i vetllés pel compliment i observança dels dotze criteris recollits en el document.

El paper del Col.legi de Periodistes de Catalunya

El Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ja havia estat l’impulsor i l’inspirador del Codi, va prendre la decisió d’impulsar una entitat que pogués acomplir amb eficàcia aquesta missió d’autoritat moral, des del mateix si de la societat, que era la dipositària del dret constitucional de les llibertats d’informació i d’expressió.

Des del Col·legi, doncs, s’inicià un llarg procés, que va culminar amb la creació del Consell de la Informació de Catalunya, el desembre de l’any 1996. Formaven part d’aquest consell un conjunt de dones i homes que tenien com a missió jutjar les transgressions de la deontologia periodística que els mateixos periodistes havien plasmat en el Codi. La varietat mateixa dels seus membres garantia la seva independència de criteri: juristes, sociòlegs, professors d’ètica, de deontologia, de comunicació, responsables d’entitats cíviques i periodistes.

En el llarg procés de formació del Consell, es va pensar primer que la seva composició fos expressió de la societat, amb juristes, universitaris i representants d’associacions cíviques, amb un únic periodista potser com a president. Però van ser les mateixes empreses i els mitjans de comunicació els qui van trobar que no funcionaria bé si no representava també l’experiència i l’impuls d’una professió que posava en peu un mecanisme d’autocontrol. Finalment, la proporció no va arribar a ser paritària –membres representatius de la societat d’una banda, periodistes de l’altra–, però la minoria de periodistes va ser qualificada, i els seus membres afegien sovint a la condició de periodistes la de professors o alguna altra. Hi ha en el Consell molts noms ben coneguts i reconeguts, amb una participació absolutament gratuïta i desinteressada.

Constitució del CIC com a Fundació

Després de dos anys de funcionament, i amb la finalitat de dotar el Consell de personalitat jurídica pròpia, el Col·legi de Periodistes va decidir proposar la creació d’una fundació privada, a l’empara de la Llei 1/82, de 3 de març, de la Generalitat de Catalunya. La Fundació Consell de la Informació de Catalunya, inscrita el setembre de 1999 en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, té com a finalitat vetllar pel compliment dels principis i criteris d’ètica professional periodística continguts en el Codi Deontològic. L’òrgan de govern de la Fundació és un patronat format a títol personal per membres del Col·legi de Periodistes de Catalunya, mitjans de comunicació social de Catalunya, universitats, entitats cíviques i col·legis professionals. El patronat elegeix un president i un secretari general que són també, respectivament, president i secretari general del Consell. La creació de la Fundació va suposar també una renovació dels càrrecs directius i de la composició del Consell.

El Consell de la Informació de Catalunya va tenir la sort de comptar, de bon començament, amb el suport de les empreses, els professionals i, fonamentalment, del Col·legi de Periodistes. El protocol que van signar va ser el punt de partida d’aquest organisme. Des del seu inici s’han obert, tramitat i resolt expedients procedents de queixes de tot tipus d’entitats i de particulars: el Govern Basc, l’Institut Català de la Dona, la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya, Càritas… Les denúncies s’han referit no solament a la premsa, sinó també a la ràdio i la televisió. També ha estat ampli el ventall geogràfic. El Consell no ha funcionat com un organisme barceloní, sinó àmpliament català.

Amb el Consell de la Informació de Catalunya, els periodistes catalans posen en mans de la societat una eina que garanteixi un exercici efectiu de la llibertat i de la responsabilitat, del rigor, l’eficàcia, el pluralisme i la independència